CINEMA PARADISO

La primera versió de la pel·lícula feia 170 minuts (2 h 50). En base a una classificació desfavorable de la censura, per «sexualitat», Giuseppe Tornatore la va abreviar i la primera versió que va sortir a les sales, a Itàlia, va tenir una duració de 155 minuts (2 h 35). En base a la poca audiència al seu país d'origen, la duració de la pel·lícula va ser reduïda a 123 minuts (2 h 03) per a la distribució internacional. El 2002, la versió dita «tall del director» de 170 minuts va ser difosa sota el títol Cinema Paradiso: The New Version.

Repartiment:

* Philippe Noiret: Alfredo
* Salvatore Cascio: Salvatore nen, Toto
* Marco Leonardi: Salvatore adolescent
* Jacques Perrin: Salvatore adult
* Leopoldo Trieste: el pare Alfredo
* Antonella Attili: Maria de jove
* Pupella Maggio: Maria gran
* Enzo Cannavale: Spaccafico
* Isa Danieli: Anna
* Leo Gullotta: Usher
* Agnese Nano: Elena adolescent
* Brigitte Fossey: Elena adulta
* Tano Cimarosa: el ferrer
* Nicola Di Pinto: el tonto del poble
* Roberta Lena: Lia
* Nino Terzo: el pare de Peppino


BANDA SONORA:


A Roma, en els anys 1980, Salvatore, cineasta de moda, s’acaba d’assabentar de la mort del seu vell amic Alfredo. És tota una part del seu passat que es desploma i es recorda. Quaranta anys abans, a Sicília, l’anomenava Toto i compartia el seu temps lliure entre l’església on cantava al cor i la sala de cinema parroquial, en particular la cabina de projecció. Allà regnava Alfredo que, a través de les pel·lícules que projectava, li ensenyava la vida.


Aquesta informació ha sigut concedida per Viquipèdia i Wikipedia.

ORIGEN DEL CINEMA

El 28 de desembre de 1895, al Grand Café de Paris, els germans Lumiere van presentar un nou artilugi tecnològic : El cinematògraf. El primer que van emitir els germans Lumiere s' anomena L' arribada d'un tren a l' estació. La seua durada era nferior a un minut.

Thomas Alva Edison ja havia inventat el kinetoscopi, que era com el cinematògraf però sols per a una persona. Com que els germans Lumiere no volgueren prestar-li un cinematògraf, ell va fabricar un pel seu compte.
Més endavant, el cine es va anar dividint segons el seu gènere: Acció, Thriller, Drama, Eròtic, etc.
A més, les pel·lícules van començar a fer- se més llargues y elaborades fins convertir- se en les pel·lícules de hui dia. Aicí us deixe unes escenes de les pel·lícules d' ara per a que compareu: